''T'he buscat per tot arreu. Per aquí, per allà, per cualsevol lloc. T'he buscat sota la pluja, t'he buscat al sol. Al fons dels boscos, als socs de les valls. A dalt de les muntanyes, a les ciutats més fosques, als carrers més foscos. T'he buscat al sud, al nord, a l'est, a l'oest. T'he buscat quan cavava la terra per enterrar-hi als meus amics morts. T'he buscat mirant el cel perque tu eres un ocell i, què hi ha que sigui més bonic que un ocell, que un ocell banyat pel sol? Què hi ha que estigui més sol que un ocell, que un ocell enmig de les tempestes duent a la fi del món el seu estrany destí? Pasi el que pasi t'estimaré sempre. Pasi el que pasi...sempre t'estimaré. Escolta! Aquesta carta l'escric amb la frescor del vespre sigues pacient més enllà del silenci hi ha la felicitat d'estar junts. No hi ha res més bonic que estar junts!''
JRJ
Trastorno.
Juan Ramón Jiménez.
Nunca creí que el albo lirio fuera
efémero también. Yo no sabía
que el odio alimentara la alegría.
¡Invierno, te llamaron primavera!
¿Por qué la estrella altiva y pura era
el seco nido de la noche umbría?
¿La paloma inmortal cómo encendía
corvo pico de ave carnicera?
Pues aquel manantial, con su negrura
enlutecía el mar por la mañana.
El ruiseñor pudo asustar al hombre.
Hablaba el niño con palabra impura,
el corazón era una gruta insana,
y la traición tenía un claro nombre.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)