Salvador Espriu.

Els meus ulls ja no saben                                           Mis ojos ya no saben   
sinó contemplar dies                                               sino contemplar días
i sols perduts. Com sento                                        y soles perdidos. ¡Cómo siento
rodar velles tartanes                                                rodar viejas tartanas
pels rials de Sinera!                                                por las calles de Sinera!
Al meu record arriben                                            A mi recuerdo llegan
olors de mar vetllada                                              olores de mar velada
per clars estius, Perdura                                         por claros estíos. Perdura
en els meus dits la rosa                                          en mis dedos la rosa
que vaig collir. I als llavis,                                     que cogí. Y en los labios,
oratge, foc, paraules                                               tormenta, fuego, palabras
esdevingudes cendra.                                             convertidas en ceniza.

No hay comentarios:

Publicar un comentario